Les llengües romàniques, les nascudes de la fragmentació per motius polítics i militars de l’espai llatí, van començar a existir entre el segle VIIIè i IXè. Ara bé: primerament eren llengües merament parlades i força precàries, ja que no existia cap normativa ni institució que en polís l’ús. En els segles següents, la majoria desenvoluparan un codi escrit i, fins i tot, gramàtiques i òrgans de regulació de la llengua. En català, conservem un fragment de les “Homilies” d’Organyà com a primer document escrit. Es tracta d’un conjunt de textos religiosos cristians dedicats al comentari de la Bíblia. Des de fa poc, podem intentar llegir-les a internet gràcies a l’acord entre Google Llibres i la Biblioteca de Catalunya. Com veureu, el “català” que hi apareix s’assembla ben poc a l’actual i reflecteix el lent pas del llatí vulgar al romanç català, el català antic.
Aquesta pausada emergència de la nostra llengua escrita i el fet que els primers textos conservats siguin religiosos cristians o jurídics (sobre propietat de terres, partides de naixement, casament i mort així com herències), és un tret comú entre totes les llengües romàniques. La literatura, de fet, encara haurà d’esperar un o dos segles a escriure’s.
Reminyola 