L’encarregat de tot plegat

IMG_9492

Hola, sóc Joan Buades. En el curs 2015-16 que iniciem seré tutor de 2n d’ESO A i faré classes de llengua catalana a 2n, 3r d0ESO i 1r de Batxillerat. Així mateix m’encarregaré també del Teatre de 2n d’ESO. Amb petites pauses, porto des del 1988 dedicant-me a l’educació i considero que podem millorar molt el servei que fem al nostre jovent si els sortim a camí amb eines 2.0

Com veureu progressivament, intentaré que els grups amb què treballo s’acostumin a fer feines a partir de projectes de recerca, tal com és corrent en societats on l’educació és una prioritat real, concretam de tothom, dels governs i de les comunitats. Defenso la idea que el nostre jovent hauria de tenir les mateixes les oportunitats d’aprendre que tenen els d’indrets capdavanters en educació i democràcia com ara Finlàndia o la regió d’Ontàrio (Canadà).  

Anant a escola (Alipur, Delhi, Índia)Estil finès

Estem assistint a una autèntica guerra neoliberal contra el servei públic d’educació. Les retallades són una llosa però la pitjor és l’amputació de la nostra capacitat de tirar endavant projectes on el nostre alumnat i el propi professorat pugui entendre com està el món i s’arrisqui a pensar pel seu compte en altres futurs possibles. Sempre d’una manera original i creativa i des de la idea de ciutadania global. 

Qualsevol cosa, famílies, alumnes i col·legues, ja sabeu on trobar-me. Mentrestant, procuraré fer cas a l’esperit del nostre gran poeta Miquel Martí i Pol: “tot està per fer i tot és possible”.

Ara mateix 

 Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d’un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s’ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d’angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d’un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l’enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l’espai d’història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s