Com a persones cultes, el primer que hem de recordar és que les cultures i les llengües tenen història i que aquesta va lligada als avatars de la gent que ha viscut aquí en el passat. Una bona pregunta és demanar-se d’on venim la gent d’Eivissa. Així podrem arribar a entendre un poc més qui som avui.
Aquí teniu un passeig digital per la Mediterrània històrica, des dels grecs i els fenicis, fins a l’origen de la primera Catalunya a l’Edat Mitjana i l’expansió màxima de la corona catalano – aragonesa vers el segle XV.
Ara que des de dalt s’intenta com tantes altres vegades anorrear la personalitat d’Eivissa i d’arreu on es parla català, un dels objectius a 4t serà, precisament, entendre per què som qui som i per què ser ciutadans i ciutadanes del món comença amb cultivar el nostre amor per la terra que ens ha acollit. Com deia el poeta Salvador Espriu a “La pell de brau” (1960):
- [XXX] “Diversos són els homes i diverses les parles,
- i han convingut molts noms a un sol amor. La vella i fràgil plata esdevé tarda
- parada en la claror damunt els camps.
- La terra, amb paranys de mil fines orelles,
- ha captivat els ocells de les cançons de l’aire.
- Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
- des de les oliveres,
- l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
- “Diverses són les parles i diversos els homes,
- i convindran molts noms a un sol amor.”
Reminyola 