Comentari 3: Pròleg de “Lo gaiter del Llobregat” [Fragment] (Joaquim Rubió i Ors, 1841)

 

Renaixença

Com havíem quedat, aquí teniu el text i les preguntes del nou comentari a fer. Es tracta d’un fragment especialment significatiu en el camí de la Renaixença nacional, cultural i literària dels Països Catalans. Fa part del pròleg al poemari “Lo Gaiter del Llobregat” (1841) que recopilava versos de Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 1818-1899):

“…Una idea en gran manera trista y desencantadora ha ocupat constantment al autor en la composició de las presents poesias. Cregué al empéndrer son treball que alguns de sos joves compatricis, entre los quals té la satisfacció de contarme no pochs que podrian cenyir dignament la gorra de vellut ab la englantina de plata, lo ajudarian en sa empresa alternant sos cantars amoniosos ab sos aspres versos, los tons encantats de llurs arpas ab los de sa gayta: mes per desgracia no ha succehit axi. Sol emprengué son camí [V] y sol ha arrivat al fi de son viatge: unicament han ressonat en sas aurellas tres veus de las quals sols una li era coneguda, que no ha tornat á ourer mes, y que han servit per ferli mes sensible y dolorosa la soledat que lo rodejaba.

Sab que li respondrán que los retrau de ferho la dificultat que esperimentarian al voler versificar en una llengua de la qual casi no coneixen la gramática; que també en castellá poden cantarse nostras antigas glorias y las hassanyas de nostres avis sens deixar per aço de obrar en nosaltres lo mateix efecte: mes ¿es per ventura tan aspre y pobre nostre idioma que no compense mes que suficientment lo treball que se emplee en estudiarlo? ¿No tenim una col-lecció de crónicas tan abundant y variada com la puga possehir qualsevol altre poble, y una galeria immensa de trobadors, pares de la poesia vulgar moderna y als quals son deutors de moltas de sas bellesas lo enamorat Petrarca y hasta lo terrible Dante, mes rica que cap altre nació del món?…”

Les preguntes a respondre són:

1. Posa-hi un títol i justifica’l.

2. Enumera’n les idees principals.

3. De què es queixa Rubió i Ors a l’hora d’apostar per escriure en la llengua pròpia? Amb quines dificultats topava un autor del segle XIX a l’hora d’usar literàriament el català? (Mínim: 8 línies).

4. Sobre què fonamenta Rubió i Ors la necessitat d’escriure en català i no en espanyol? Quina és la teva opinió sobre aquest canvi d’actitud de molts escriptors de l’època? Per què és tan important aquest fragment a mitjan segle XIX? (Mínim: 8 línies).

Lo Gaiter del Llobregat   Sapiens.cat

Advertisements

3 pensaments sobre “Comentari 3: Pròleg de “Lo gaiter del Llobregat” [Fragment] (Joaquim Rubió i Ors, 1841)

  1. Joaquim, gran autor, millor persona. Gràcies per aquest honorable fragment que sens dubte es mereix estar entre un dels millor escrits de la literatura universal. El millor fragment és al final del segon paràgraf sens dubte. 🙂

  2. Gràcies, Jaume, bon lector. No passa res, simplement que he fet una reproducció literal un pèl més extensa que el que apareix al llibre de text. Endavant i bon comentari!

  3. Al final del segon paràgraf, el fragment “unicament han ressonat en sas aurellas tres veus de las quals sols una li era coneguda, que no ha tornat á ourer mes, y que han servit per ferli mes sensible y dolorosa la soledat que lo rodejaba.” està omitit al llibre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s