Reminyola és una paraula eivissenca per excel·lència, especialment viva a la banda de Sant Josep però, com tantes altres en temps de boom turístic i del ciment, és desconeguda per una immensa majoria de la gent que vivim aquí. El seu significat és molt polit, perquè reflecteix com la gent d’Eivissa s’ha ajudat l’una a l’altra per tirar endavant durant segles. Així, segons l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, una reminyola constitueix una “reunió de vesins amb la finalitat d’ajudar a fer una feina a un altre vesí, de manera totalment gratuïta i que també solia tenir un cert component festiu. Una esclovada d’ametlles i una desfeta o desgranada de dacsa eren feines molt escaients per organitzar una reminyola. Els de la casa acostumaven a agrair el favor preparant un petit convit. A Sant Antoni de Portmany també se li dóna el nom de calima. Antigament i per referir-se a l’ajuda per aixecar una casa se li donava el nom de duita”.
M’agrada molt perquè conté l’esperit del que potser necessitem per progressar com a estudiants i com a societat: ens hem de fer costat els uns als altres, amb sentit de l’humor, perquè tothom pugui satisfer els seves necessitats bàsiques. És així com la memòria d’una paraula rescatada pot il·luminar un altre futur necessari.
Reminyola 