Mapa temporal de les llengües ibèriques

Mapa temporal llengües ibèriques

Si t’agrada el món de les llengües, no deixis de tafanejar per la meva pissarra especial de Pinterest:

Anuncis

Com avaluarem a 2n d’ESO?

En el món en què vivim, cada cop són més importants tant el domini de la llengua parlada com la capacitat de treball en grup. Si antigament aprendre una llengua tenia a veure sobretot amb exàmens i treballs escrits, avui es valora cada cop més la capacitat de parlar en públic, saber-se presentar davant altres i ser capaç d’argumentar en el si d’una empresa, un grup o comunitat. Altrament, amb l’avenç de les noves tecnologies de la comunicació i la globalització de la recerca, es fa més i més necessari aprendre a col·laborar en projectes amb altres col·legues i companys/es.

Per això, el departament de llengua catalana i literatura ha actualitzat els seus criteris de cualificació per a ESO. Així, per al curs 2015-2016 donarem importància singular a aquests aspectes. En concret, la nota d’avaluació es nodrirà dels següents blocs:

30% Projectes de treball de l’alumnat (part acadèmica, part comunicativa, presentació pública)

30% Expressió oral i escrita (exposicions i debats orals, exàmens, redaccions,…)

20% Lectures (incloent les fitxes literàries)

20% Actitud

Pel que fa a actitud, és imprescindible una valoració positiva per aspirar a superar l’assignatura.

L’aplicació d’aquest barem serà flexible, buscant l’adaptació el més individualitzada possible per tal que l’alumnat amb menys competències pugui sortir-se’n i perquè l’alumnat més avançat pugui aspirar a nivells d’excel·lència.

Guió per fer la fitxa literària de 3r d’ESO

GUIÓ PER FER LA FITXA LITERÀRIA

INSTRUCCIONS GENERALS

• Tindrà una extensió d’entre una i dues cares de foli.
• La fem amb l’ordinador i l’enviem per correu electrònic al professor.
• Usarem un tipus de lletra (com times new roman, arial o verdana) i grandària (12) estàndards per al text. Els títols i subtítols seran més grans, però sense exagerar. L’interliniat serà d’1,25 o 1,5.
• La fitxa pot tenir portada, encara que preferim que es comenci amb la descripció bibliogràfica i després ja el text. Al final de tot, hi figurarà el nom complet i oficial de l’alumne/a, el curs i el grup.
• Tot s’escriurà en una sola tinta (negra, normalment) i s’evitaran els fulls en blanc, els dibuixos i les coloraines.
• Si no es lliura abans del 15 de novembre, hom podrà ser avaluat però no es podrà aprovar, d’acord amb la programació del departament. Copiar i aferrar de servidors com “El rincón del vago” o “Monografías.com” serà especialment penalitzat.

PARTS DE LA FITXA  

1. Dalt de tot i al principi, hi figurarà primer la descripció bibliogràfica. D’acord amb les convencions habituals, tindrà aquesta forma:

Cognoms, nom de l’autor/a (any d’edició: la darrera s’entén), Títol complet, ciutat d’edició, editorial, nombre d’edició [si no és la primera].

Per exemple:

Monzó, Quim (2008), El perquè de tot plegat, Barcelona, Quaderns Crema, 12ª ed.

2. Després, hi hauran de constar les parts següents:

–          Resum de l’obra (menys de 7 línies)

–          Tipus de gènere (policíac, d’aventures, romàntic,…) (una línia)

–          Notícia de l’autor/a (5-7 línies)

–          Parts de l’obra (plantejament, nus, desenllaç i on comença i acaba cadascuna) (5-7 línies)

–          Temps i espai (3-5 línies)

–          Principals personatges (descripció i comentari) (entre set i quinze línies EN TOTAL)

–          Punt de vista de la narració (persona?, omniscient?) (3-5 línies)

–          Comentari personal (argumentat amb un mínim de tres raons) (5-15 línies)

L’ordre d’aquestes parts pot ser modificat, però totes hi han de figurar perquè la fitxa estigui bé.

Per cert, gràcies a Neus Costa Ferrer, teniu aquí una mostra fantàstica de com queda redactada una bona fitxa literària [NeusC4BLECTRevJB]. 

MEMÒRIA I OBLIT: UNA ALUMNA REFLEXIONA AMB EXCEL·LÈNCIA

 

Una de les competències bàsiques d’alt nivell és ser capaços d’opinar amb propietat sobre textos orals i escrits. Entre les oportunitats de practicar-les que estem tenint a 4t, hi trobem autèntiques mostres d’alumnes excel·lents. Entre ells, hi ha Pamela Borislavova Sergeeva, que – a partir de la visió del documental “Memòria i Oblit d’una Guerra: història d’una república”, un programa emès per la censurada Televisió de Mallorca – demostra tenir criteri propi i capacitat de fonamentar les seves opinions:

L’enhorabona, Pamela.

Tot sobre el català en 100 enllaços

Tot el que vols saber sobre el català ho tens a internet. L’ARA t’ajuda a trobar-ho clicant sobre la imatge.

Glogster: Poesia catalana del segle XX (un tast)

Any nou, projectes de recerca cada cop millors

El trimestre passat vam ser capaços d’arrencar el curs amb uns projectes de recerca que, en alguns casos, sorprenien per la seva participació i capacitat de suggerència sobre el món en què vivim. No els tenim tots gravats, però volem mostrar-vos-en un petit exemple, el del grup d’Andrés Palma, Víctor Jiménez i José Antonio Jiménez. La pregunta clau que havien de respondre era: “Per què hi ha crisi?”. La veritat és que van espigolar ben a fons i us convidem a gaudir d’aquest fragment de la seva prometedora primera feina:

En encetar l’any 13, ens plantegem nous temes i millorar la nostra capacitat de fer treballs de recerca de grup, una de les estratègies d’innovació pedagògica més avançades a les zones del món on l’educació palesa excel·lència i qualitat sostingudes. Ja us anirem informant del procés i dels resultats. Mentre, us avancem només quins seran els dos temes que tocaran els diferents equips en aquest segon trimestre:

– Ser jove avui

– Les llengües del món

L’experiència dels primers treballs ens fa donar molta més importància a dedicar temps a aprendre com formular bones preguntes clau per afavorir la confecció de plans de treball ben travats i sòlids, que facilitin la recerca. Igualment, en aquest trimestre introduirem una rúbrica que ens ajudi a valorar la contribució de cadascú a la feina del grup de cara a reforçar la consciència dels beneficis (o dificultats) de muntar equips i de repartir bé les tasques.