Hola, sóc Joan Buades. En el curs 2015-16 que iniciem seré tutor de 2n d’ESO A i faré classes de llengua catalana a 2n, 3r d0ESO i 1r de Batxillerat. Així mateix m’encarregaré també del Teatre de 2n d’ESO. Amb petites pauses, porto des del 1988 dedicant-me a l’educació i considero que podem millorar molt el servei que fem al nostre jovent si els sortim a camí amb eines 2.0.
Com veureu progressivament, intentaré que els grups amb què treballo s’acostumin a fer feines a partir de projectes de recerca, tal com és corrent en societats on l’educació és una prioritat real, concretam de tothom, dels governs i de les comunitats. Defenso la idea que el nostre jovent hauria de tenir les mateixes les oportunitats d’aprendre que tenen els d’indrets capdavanters en educació i democràcia com ara Finlàndia o la regió d’Ontàrio (Canadà).
Estem assistint a una autèntica guerra neoliberal contra el servei públic d’educació. Les retallades són una llosa però la pitjor és l’amputació de la nostra capacitat de tirar endavant projectes on el nostre alumnat i el propi professorat pugui entendre com està el món i s’arrisqui a pensar pel seu compte en altres futurs possibles. Sempre d’una manera original i creativa i des de la idea de ciutadania global.
Qualsevol cosa, famílies, alumnes i col·legues, ja sabeu on trobar-me. Mentrestant, procuraré fer cas a l’esperit del nostre gran poeta Miquel Martí i Pol: “tot està per fer i tot és possible”.
Ara mateix
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
0.000000
0.000000
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Reminyola 