Aquí teniu una notícia per pensar, força insòlita. Per llegir-la bé, cliqueu-hi a sobre:
Ara que l’heu llegit, responeu aquestes preguntes:
Hola. Sóc Joan Buades i enguany sóc tutor de 2n d’ESO A i m’encarrego també dels cursos de llengua catalana i literatura de 2n C, 1r de Batxillerat B, la classe de 3r d’ESO C i el Teatre de 2n. Des del 1988, he acumulat 20 anys de feina efectiva en aules i dues en formació de formadors per ajudar a millorar la metodologia del professorat. Gaudeixo treballant amb gent jove i espero que això es noti en el dia a dia.
Per a mi, ensenyar és ajudar a il·luminar potencials i talents que cadascú porta amagats i que, sovint, fa que creiem que canviar i fer les coses bé són tasques impossibles. No espereu cap lloro de pissarra ni un especialista en sancions contra l’alumnat. M’agrada afavorir el treball col·laboratiu de l’alumnat i m’encantaria poder compartir amb altres profes projectes i processos, com fan en altres racons del món on l’educació és un servei públic adreçat a donar ales a la gent jove.
A part d’això, sóc pare, vull dir que no conec d’orella la joventut per a qui faig feina. En la vida, entre d’altres, m’he guanyat el pa fent de bibliotecari durant quatre anys, una ocupació fantàstica per a qui li agrada llegir (jo no sabria viure sense). A més, sóc escriptor i traductor.
Estaré content que, famílies o alumnes, em suggeriu millores o que em faceu arribar crítiques argumentades. Així podré polir la meva maleta d’eines. Per ensenyar, s’ha d’aprendre un poc més cada dia. Gràcies i bon any!
Vostre,
Joan
Malgrat tots els problemes i l’estat manifestament millorable de la qualitat educativa a les Balears i a Eivissa, no ens podem resignar. Un de les maneres de canviar com a professors i professores però també com a famílies i alumnes és mirar cap a altres experiències.
Xavier Melgarejo és, sens dubte, un dels grans promotors de la millora de les oportunitats de bona educació als Països Catalans i a Espanya.
Fa poc ha publicat un llibre ben il·luminador: “Gracias, Finlandia”, que us recomanem vivament.
Recentment, Melgarejo ha pronunciat una magnífica conferència a Menorca. Us convido a veure-la i a comentar-la. Hi podem aprendre, tothom, molt de com reenfocar el nostre compromís amb la joventut, el tresor de qualsevol país:
Perquè a Menorca, des de fa més d’un any, estan movent-se en positiu enmig de la batalla campal de desgast mutu que patim a les Balears. Centenars de mestres i ciutadans i ciutadanes que volen canviar l’educació perquè, governi qui governi, passi a ser una prioritat ciutadana amb un ample consens més enllà de diferències polítiques, han posat en marxa la xarxa Menorca Edu21.
Vist des d’Eivissa o de la resta d’illes, fan molta enveja perquè demostren cada cop més que sí que hi ha alternativa i que podem, si volem, aportar energies netes en favor dels joves. I tot plegat sense reduir les dificultats a problemes de ràtios, pagues extres, substitucions o el TIL sinó reforçant la necessitat d’un pacte ciutadà per l’educació de qualitat. Us convido a conèixer-ne com s’ho fan i què proposen. Segur que podem aprendre’n molt, d’aquest moviment proeducació a Menorca.
La implicació de les famílies hauria de ser essencial per al progrés de l’alumnat arreu i al nostre centre. Paral·lelament, les mares i els pares han de veure afavorida la seva participació i implicació en l’educació per part dels educadors i els equips directius.
Precisament perquè tots dos aspectes són manifestament millorables a l’IES Sant Agustí, paga la pena fer un contrast amb la radiografia sobre el compromís de les famílies i les AMIPA en l’educació a Catalunya que acaba de publicar la molt prestigiosa i independent Fundació Jaume Bofill. Cliqueu sobre la imatge i hi accedireu.
Per fer un tast del que necessitem, aquí teniu un vídeo de ‘7 amb Annie Kidder, directora executiva de l’organització canadenca “People for Education” (en català i en anglès).
Avui s’ha fet públic els resultats de l’informe PISA, el més prestigiós a nivell internacional sobre educació. Cada tres anys, s’hi mesuren, sobretot, tres àmbits: la competència matemàtica, la de ciències i la comprensió lectora.
Dissortadament, com sempre, Balears ha tret resultats impropis d’una regió rica de la Unió Europea. És la quarta pitjor regió en matemàtiques, la segona pitjor en ciències i, quant a comprensió lectora, objecte de la nostra assignatura, som els tercers per la cua, només superats per Múrcia i Extremadura.
Si us fixeu en el quadre, tenim un 22% de l’alumnat de 15 anys que té un nivell baixíssim o precari de lectura (el doble que a Madrid, la comunitat autònoma espanyola amb millors resultats) i a penes un 4,3% d’alumns excel·lents o molt bons (la meitat que a la regió capitalina i que a la mitjana de l’OCDE).
Com que és una qüestió per al futur del país, què creieu que es podria fer per millorar la competència lectora entre la gent jove? Què proposaríeu de cara a anys vinents? Gràcies per opinar!
Gràcies a la magnífica feina de l’INEE (Ministeri espanyol d’Educació), us en deixo un resum oficial tant a escala espanyola com internacional.
Reminyola 