Enguany, començarem a investigar a partir d’aquests temes. Cada grup estarà compost per quatre persones i tindrà una portaveu que en gestionarà l’agenda i coordinarà les tasques.
Penseu-vos bé amb qui voleu fer equip i quins temes us criden més l’atenció. En parlem a l’aula!
Teniu cinc opcions. Cada grup haurà de fer un tema, que triarem d’entre aquests:
a. Joves al Nord i al Sud de la Mediterrània.
b. El clima i la vida a la Terra.
c. Les drogues i altres addicions.
d. La Mediterrània de l’Antiguitat fins al segle XV.
e. Eivissa avui i en el futur.
A classe proposarem la pregunta clau a investigar, com fan en els millors sistemes escolars del món.
Reminyolaés una paraula eivissenca per excel·lència, especialment viva a la banda de Sant Josep però, com tantes altres en temps de boom turístic i del ciment, és desconeguda per una immensa majoria de la gent que vivim aquí. El seu significat és molt polit, perquè reflecteix com la gent d’Eivissa s’ha ajudat l’una a l’altra per tirar endavant durant segles.Així, segons l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, una reminyola constitueix una “reunió de vesins amb la finalitat d’ajudar a fer una feina a un altre vesí, de manera totalment gratuïta i que també solia tenir un cert component festiu. Una esclovada d’ametlles i una desfeta o desgranada de dacsa eren feines molt escaients per organitzar una reminyola. Els de la casa acostumaven a agrair el favor preparant un petit convit. A Sant Antoni de Portmany també se li dóna el nom de calima. Antigament i per referir-se a l’ajuda per aixecar una casa se li donava el nom de duita”.
M’agrada molt perquè conté l’esperit del que potser necessitem per progressar com a estudiants i com a societat: ens hem de fer costat els uns als altres, amb sentit de l’humor, perquè tothom pugui satisfer els seves necessitats bàsiques. És així com la memòria d’una paraula rescatada pot il·luminar un altre futur necessari.
La literatura de postguerra no pot ser entesa sense la memòria de les dues grans guerres que vam patir: l’espanyola (1936-1939) i la mundial (1939 – 1945). Lligat a elles hi ha el desastre de l’exili de centenars de milers de catalans i espanyols republicans, anarquistes i comunistes. Sovint, creuar els Pirineus per sobreviure la dictadura franquista no et salvava perquè el nazisme va ocupar el 1940 bona part de França.Milers de catalans i espanyols antifeixistes van acabar als camps de concentració i extermini nazis. La por s’havia instal·lat duradorament (fins ben entrats els anys 50) i tothom tenia el neguit que calia fugir més lluny, a ser possible a Amèrica, per estar segurs.
Aquí teniu alguns fragments representatius del clima i les vicissituds de l’època:
Xicu Lluy, un magnífic periodista eivissenc recentment traspassat, ens va regalar una recerca extraordinària sobre la gent de totes les Balears que va conèixer (i, sovint, morir) als camps nazis per haver defensat projectes de llibertat i emancipació socials:
I, per acabar, sentiu unes magnífiques versions de les “Corrandes d’exili” de Pere Quart, un dels poemes que millor reflecteixen l’estat d’ànim de milers de compatriotes, literats o no, que van haver de marxar d’Espanya per defugir el feixisme.
Ja es divisa la fi de curs a l’horitzó i anem polint cada cop més la nostra capacitat d’organització i de feina de recerca. La idea és fer els millors projectes a la tercera avaluació perquè l’experiència i la creativitat que comencem a desplegar ens ajudaran.
Els tres temes que us proposo per tancar l’any ja els teniu aquí. Parlem de quins grups formar i del calendari a classe, com sempre.Endavant i a disfrutar!
A. Quines són les professions amb més futur en la primera meitat del segle 21?
B. Quines són les fortaleses i les debilitats, els reptes i les oportunitats del meu barri (Cala de Bou, Sant Josep, Cala Tarida,…)
C. Com podríem millorar el clima de treball i els resultats de l’alumnat de l’Institut?
Bé, ja tenim experiència i hem après moltíssim sobre com investigar i també com hem d’organitzar-nos per tirar endavant un projecte. Ara som ja a les portes de final de curs i hem de plantejar-nos arrodonir la feina amb treballs encara més potents pel tema i l’interès.
Fruit de la pluja d’idees amb vosaltres, us proposo que cada grup triï un d’aquests temes (opció A).Però us ho heu de pensar perquè també podeu posar-vos d’acord els diferents grups per fer, entre tots, un sol tema (opció B). En parlem a classe, com sempre.
1. Com influeix l’existència d’internet i les xarxes socials en la formació i estil de les noves revoltes socials planetàries tipus Primavera àrab, Occupy Wall Street o el 15-M?
2. Quins escenaris se li presentarien a Eivissa en cas d’independència de Catalunya?
3. El turisme, avui: un bé o un maldecap per a Eivissa?
Jaume I(Montpeller, Occitània, 1208 – Alzira, País Valencià, 1276) va ser el rei que va conquerir als musulmans terres com València, Mallorca o Eivissa. Va escriure, en primera persona, la primera Gran Crònica de les quatre que ens han pervingut de l’època medieval.
Detall del retaule de l’església de la Mare de Déu de Jesús (Eivissa, c. 1490). S’hi representa una ciutat imaginària, coronada per un castell (com a Vila), protegida per murades fins al peu del puig on s’assenta. Foto: Antoni Ferrer Abárzuza.
En el magnífic llibre “L’Eivissa de Jaume I”, l’historiador Antoni Ferrer Abárzuza ens acosta la figura del gran rei que va iniciar l’entrada d’Eivissa en el món occidental i català:
Aquí teniu la còpia dels dos fragments dedicats a com va conquerir Eivissa el 1235:
Si ens demanem qui va ser aquest Guillem de Montgrí, l’arquebisbe de Tarragona, que va fer la campanya d’Eivissa, el citat historiador ens en fa cinc cèntims:
Reminyola 