Llorenç Villalonga i Pere Calders: Textos

Vill

raixai51

IMG

Magritte_Artwork_ml0004

Anuncis

Mercè Rodoreda: fragments de “La Plaça del Diamant” i “Mirall trencat”

Com a aperitiu de la seva novel·lística, paga la pena de veure’n una bona síntesi de la seva vida:

Mercè Rodoreda

 

rodoreda1

 

Sobre la novel·la psicològica de postguerra: Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga

A partir del prezi de la professora Sastre sobre la literatura de postguerra, es pot esquematitzar així què és la novel·la psicològica en contrast amb altres perspectives narratives:

literaturadepostguerra___La_novel_la_psicològica_1024

 

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 – Romanyà de la Selva, 1983) és, sens dubte, la gran narradora catalana de postguerra. Per sort, disposem d’un magnífic web amb recursos sobre la seva vida i obra:

Mercè Rodoreda  joc de miralls

Què n’ha dit la crítica i els escriptors i escriptores d’ara sobre la seva obra enlluernadora? No us perdeu aquest programa especial de “L’hora dels lectors”!

Especial Mercè Rodoreda   Televisió de Catalunya

Ni tampoc aquest retrat familiar, especialment incisiu sobre la seva complexa personalitat:

Mercè Rodoreda   Televisió de Catalunya

Llorenç Villalonga (Palma, 1897 – 1980) és l’altre gran narrador de la narrativa de postguerra. Aquí teniu un resum, força il·lustrat, de la seva vida i trajectòria literària:

Cases Museu   Les Cases

A part dels recursos que s’hi inclouen a tots dos materials, paga la pena llegir i esquematitzar aquesta monografia sobre el significat de l’obra de Rodoreda així com de Llorenç Villallonga, potser l’altre gran narrador psicòlògic de l’època

Salvador Espriu, un nou “clàssic” modern forjat en plena postguerra

L’obra prolífica i profunda de Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners [La Selva], 1913 – Barcelona, 1985) va marcar la literatura, ben especialment la poesia i el teatre, de la nostra literatura en la llarga postguerra.

Per tal de conèixer-lo en detall, us forneixo alguns materials essencials. D’entrada, una entrevista amb Josep Maria Espinàs del 1985, avui considerada de les més representatives de la seva vida:

Identitats  Salvador Espriu   Televisió de Catalunya

Gràcies al llibret de l’exposició recent que li ha dedicat el CCCB, també podem fer un breu passeig per la seva vida i els principals avatars i motius de la seva producció:

EspriuCCCB

Com a bon “clàssic”, hi ha moltes maneres d’aproximar-nos a la seva personalitat. Mireu, sinó, aquesta presentació “visual” molt incisiva sobre el significat de la seva obra:

EspriuAgora

Però potser una de les millors maneres de fruir dels versos d’Espriu és a través de la música. Aquí teniu l’enllaç al preciós disc de veus joves i grans en homenatge seu en ocasió del centenari del seu naixement (1913/2013):

espriudisc

 

 

Literatura catalana de postguerra (Professora Joana Maria Sastre) [Prezi]

La professora Joana Maria Sastre manté “Xarxa de plomes”, un blog ben interessant on podem trobar introduccions a temes tan rellevants com aquest:

Copy of Literatura catalana de postguerra by Joan Beltran on Prezi

 

No us oblideu de clicar en els nombrosos recursos audiovisuals que recull…

L’ensulsiada més recent: guerres, camps de concentració, exili

La literatura de postguerra no pot ser entesa sense la memòria de les dues grans guerres que vam patir: l’espanyola (1936-1939) i la mundial (1939 – 1945). Lligat a elles hi ha el desastre de l’exili de centenars de milers de catalans i espanyols republicans, anarquistes i comunistes. Sovint, creuar els Pirineus per sobreviure la dictadura franquista no et salvava perquè el nazisme va ocupar el 1940 bona part de França. Milers de catalans i espanyols antifeixistes van acabar als camps de concentració i extermini nazis. La por s’havia instal·lat duradorament (fins ben entrats els anys 50) i tothom tenia el neguit que calia fugir més lluny, a ser possible a Amèrica, per estar segurs.

L’exili en xifres

Aquí teniu alguns fragments representatius del clima i les vicissituds de l’època:

exili

Xicu Lluy, un magnífic periodista eivissenc recentment traspassat, ens va regalar una recerca extraordinària sobre la gent de totes les Balears que va conèixer (i, sovint, morir) als camps nazis per haver defensat projectes de llibertat i emancipació socials:

Maquetación 1 (Page 1)

exili_0001

FrancHitl

Gràcies al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), teniu a la vostra disposició un magnífic dossier sobre la literatura catalana a l’exili:

www.cccb.org rcs_gene dossier.pdfI, per acabar, sentiu unes magnífiques versions de les “Corrandes d’exili” de Pere Quart, un dels poemes que millor reflecteixen l’estat d’ànim de milers de compatriotes, literats o no, que van haver de marxar d’Espanya per defugir el feixisme.

Primer, en la versió mítica de Lluís Llach:

I ara en la recent versió de Sílvia Pérez Cruz: