Salvador Espriu, un nou “clàssic” modern forjat en plena postguerra

L’obra prolífica i profunda de Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners [La Selva], 1913 – Barcelona, 1985) va marcar la literatura, ben especialment la poesia i el teatre, de la nostra literatura en la llarga postguerra.

Per tal de conèixer-lo en detall, us forneixo alguns materials essencials. D’entrada, una entrevista amb Josep Maria Espinàs del 1985, avui considerada de les més representatives de la seva vida:

Identitats  Salvador Espriu   Televisió de Catalunya

Gràcies al llibret de l’exposició recent que li ha dedicat el CCCB, també podem fer un breu passeig per la seva vida i els principals avatars i motius de la seva producció:

EspriuCCCB

Com a bon “clàssic”, hi ha moltes maneres d’aproximar-nos a la seva personalitat. Mireu, sinó, aquesta presentació “visual” molt incisiva sobre el significat de la seva obra:

EspriuAgora

Però potser una de les millors maneres de fruir dels versos d’Espriu és a través de la música. Aquí teniu l’enllaç al preciós disc de veus joves i grans en homenatge seu en ocasió del centenari del seu naixement (1913/2013):

espriudisc

 

 

Un passeig per la memòria: d’on surten els Països Catalans?

Anotació

Com a persones cultes, el primer que hem de recordar és que les cultures i les llengües tenen història i que aquesta va lligada als avatars de la gent que ha viscut aquí en el passat. Una bona pregunta és demanar-se d’on venim la gent d’Eivissa. Així podrem arribar a entendre un poc més qui som avui.

Aquí teniu un passeig digital per la Mediterrània històrica, des dels grecs i els fenicis, fins a l’origen de la primera Catalunya a l’Edat Mitjana i l’expansió màxima de la corona catalano – aragonesa vers el segle XV. 

Ara que des de dalt s’intenta com tantes altres vegades anorrear la personalitat d’Eivissa i d’arreu on es parla català, un dels objectius a 4t serà, precisament, entendre per què som qui som i per què ser ciutadans i ciutadanes del món comença amb cultivar el nostre amor per la terra que ens ha acollit. Com deia el poeta Salvador Espriu a “La pell de brau” (1960):

[XXX] “Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor. La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l’aire. 
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
“Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor.”